Títol: El patriotisme a peu de carrer

Autor: Pere Gendrau (Berga, 1980), ha estat delegat de RAC1 a Madrid i, actualment, és redactor del diari Avui a la capital d’Espanya, on segueix l’actualitat del Partit Popular. Els seus inicis van ser a Ona Catalana i al Regió 7. És autor del llibre “L’Estatut km. 0”.

Edita: Malhivern

Apunt: Aquest llibre és una extensa entrevista-diàleg entre el periodista Pere Gendrau i el Diputat al Congrés per CiU, Carles Campuzano. El llibre tracta temes diversos com la iniciació a la política per part de Campuzano, el lideratge a CiU, què és Convergència i Unió, la seva tasca de Diputat a Madrid, la llei d’estrangeria, l’etapa del mandat de José Luís Rodríguez Zapatero (concretament la “súperlegislatura” socialista), i fa un exercici de visió de futur, tot fent reflexions sobre els reptes que tenen per davant Catalunya i CiU. En el llibre, doncs, s’hi troba recollit el pensament i l’ideari polític d’un dels representants catalans al Congrés dels Diputats de Madrid.

“S’ha de tenir en compte que el canvi demogràfic que va viure Catalunya la segona meitat del s.XX va canviar el país. I hi ha una part del món nacionalista que actua com si això no hagués passat.”

“Avui, la immensa majoria del país no està en una opció independentista.”
“Quin va ser el primer país catòlic del món que va legislar sobre parelles de fet, inclòs el reconeixement de les relacions entre homosexuals? (…) Hi ha persones de CDC que aquestes banderes no les agafa i, a la pràctica, ens les hem deixat prendre.”

“Que Tremosa s’hagi reincorporat ha estat una bona notícia. El que lamento és que això ha tingut un cost: hem perdut un excel•lent eurodiputat com l’Ignasi Guardans.”

“Zapatero va seduir més perquè era la contraposició a Aznar que no pas perquè ens convencés alhora de plantejar un altre suposat model d’Estat.”

“La gran jugada de Maragall és catalanitzar el PSC.”

“(Roca i Pujol) Tant l’un com l’altre combinaven el pragmatisme, el possibilisme i la visió global.”

Posts relacionats

• La dignitat de Catalunya (7)
• I al Parlament Europeu que hi fem? (0)
• Que no te la colin! (0)
• Sant Jordi/09: “La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008″ (I) (0)
• DEBAT D’INVESTIDURA (II) (0)

El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració, s’afirmava que “es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que s’estan produint al conjunt de l’Estat espanyol” i que l’acord es prenia “valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital”.

L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al cada vegada més unànime consens entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les 20 universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives els que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, com també ho han fet tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.

Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans majors d’edat. I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens afecta al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat “un marc nacional de comunicació”.

Aquest editorial ha estat publicat per 44 mitjans  de premsa escrita i digital en català, entre ells hi destaquen l’Avui, El Punt, Diari de Balears o Vilaweb, la llista completa la pots trobar en aquesta llista.

Si estàs d’acord en la ILP i en una televisió sens fronteres, firma a favor de la ILP i difon l’editorial, ja sigui al teu propi blog, a Facebook, a Twitter o allà on ho veieu oportú.

Posts relacionats

• I al Parlament Europeu que hi fem? (0)
• Que no te la colin! (0)
• La dignitat de Catalunya (7)
• Sant Jordi/09: “La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008″ (I) (0)
• RECOMANACIÓ: “El patriotisme a peu de carrer” (0)

El divendres passat al programa de tardes de TV3, anomenat Divendres, van entrevistar a Farruquito, conegut bailaor flamenc i també conegut per haver atropellat a una persona i haver fugit.  Bé, fins aquí normal un programa de tardes d’una cadena de televisió decideix entrevistar un ballarí, en aquest cas flamenc. Però resulta que no, que aquí algun mitjà i algunes persones han volgut buscar-hi una problemàtica amb l’entrevista.

És conegut per tots, o casi tothom, que Farruquito va atropellar a una persona i va fugir. I després d’un judici va acabar a la presó i ha complert la seva pena. Doncs bé, sembla ser que això no ha agradat i un diari digital el dijous, un dia abans de l’entrevista ja en parlava i titulava la notícia amb un titular força curiós: TV3 “rehabilita” Farruquito. Però per acabar de reblar el clau, el dia següent el mateix diari digital, conegut per la seva qualitat, torna a fer una notícia amb vídeo inclòs, com si fos quelcom noticiable. Per altre banda, a Twitter també va haver-hi ressò sobre el tema i la gent estava força “indignada” o no entenia que hi feia allà el ballarí.

Doncs bé, per mi aquesta polèmica no existeix i el debat és innecessari. Perquè? Doncs per una qüestió merament jurídica. Entenc que la gent no ho entengui o ho desconegui però els mitjans haurien de ser més curosos en obrir debats i polèmiques que realment no existeixen. La qüestió jurídica que envolta aquest tema és que Farruquito ja ha complert condemna pel delicte que va cometre, atropellar a una persona amb l’agravant de fuga i omissió del deure de socors. El fet de que ja hagi complert la condemna aquesta persona ja ha estat rehabilitada i no ha estat TV3 qui ha fet aquesta funció, ja que la funció del dret penal espanyol és la reinserció i rehabilitació social, per això no tenim ni cadena perpetua ni pena de mort.

Posts relacionats

• Internet també ajuda a Haití (1)
• I al Parlament Europeu que hi fem? (0)
• Xarxa i llibertat (0)
• Twitter i Facebook des de Gmail (4)
• Sobre Apple, les males pràctiques i els tàlibans… (22)

Vist a 233 Grados

Posts relacionats

• Xarxa i llibertat (0)
• Manifest: “En defensa dels drets fonamentals a internet” (8)
• Absurditats (0)
• “Trias Fargas era un home d’unes idees terriblement avançades pel seu temps” (0)
• Web 2.0 explicada sense paraules. (0)