Posts relacionats

• RECOMANACIÓ: “El patriotisme a peu de carrer” (0)
• Reagrupament, Carretero o l’esperpent independentista… (6)
• La dignitat de Catalunya (7)
• Acord de Finançament (0)
• “Trias Fargas era un home d’unes idees terriblement avançades pel seu temps” (0)

Títol: De que parlo quan parlo de córrer

Autor: Haruki Murakami (Kyoto, 1949) es va llicenciar en literatura a la Universitat de Waseda. Durant els primers anys de la seva carrera literària, va compaginar l’escriptura amb la regència d’un local de jazz. La seva tercera obra, La caça del moltó salvatge, li va valer el Premi Noma, i la següent, La fi del món i el país de les meravelles de l’hampa, el Premi Tanizaki. També ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Literari Yomiuri. Gran admirador de la cultura pop, dels films de terror i de la novel·la negra, la seva literatura es recrea en les insatisfaccions de la vida urbana i en unes relacions humanes misterioses i delicades. Murakami ha viscut als Estats Units, ha estat professor convidat a la Universitat de Princeton i ha traduït diversos autors nord-americans, com Raymond Carver, John Irving i F. Scott Fitzgerald. Les seves novel·les s’han publicat en catorze llengües. Editorial Empúries li ha publicat El meu amor Sputnik i L’amant perillosa i Tòquio blues.

Edita: Empúries

Apunt: Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d’un bar, Murakami descobreix als trenta anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d’una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons.

En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla per primera vegada davant dels lectors. Autor d’idees fermes, poc donat a declaracions públiques i zelós de la seva vida personal, a De què parlo quan parlo de córrer Murakami troba una manera literària d’explicar-se a si mateix. I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a córrer sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva manera de veure el món en què vivim.

A mig camí entre el llibre d’autosuperació i el relat de ficció, De què parlo quan parlo de córrer explica el canvi vital que va representar per a Haruki Murakami l’autodisciplina marcada per la voluntat de córrer.

Posts relacionats

• RECOMANACIÓ: “La fi dels Neocons” (1)
• Friday’s Music: Take X @francesccanosa (0)
• Friday’s Music: Take VII @ocellz (5)
• Friday’s music: nova secció al blog (0)

Reprenc de nou el blog, si el tenia una mica abandonat, els que seguiu la meva activitat, haureu vist que hem estat liats amb el tema geeks.cat, últimes entregues de la UOC i ara examens. Per fi demà acabo i podré dedicar una mica més de temps a escriure articles, tant aquí com a geeks.cat.

Feta aquesta petita nota aclaratòria, avui us deixo un parell de vídeos que entren dins la secció de “lliçons del ciclisme” però que no són de ciclisme clàssic, no hi surt ni en Cancellara, ni els germans Schleck, ni Contador, Armstrong, Pantani, Indurain o Ivan Basso (d’ell en parlaré properament). El primer vídeo el vaig trobar gràcies a l’Oriol (@ocellz) i ell l’havia trobat al blog de la Hunchback Society, blog que si us agrada el ciclisme us recomano seguir. El vídeo en qüestió és d’en Martyn Ashton fent servir una bicicleta de carretera (una Raleigh de carboni) per fer-la servir com una mountain bike. Increïble però cert!

Anem a pel segon vídeo, aquest l’he trobat al meu Reader i el compartia en @pwitterpunk, malalt de les fixies. El vídeo és un dels molts que es poden trobar sobre col·lectius que es dediquen a fer acrobàcies amb les seves fixies o a pedalar sense parar pels carrers de San FRancisco i altres ciutats.

Si us agraden els vídeos sobre fixies no deixeu d’anar a youtube i busqueu més vídeos, només cal posar paraules com “fixie” o “fixed gear” i si voleu vídeos de gran qualitat mireu els dels col·lectius Macaframa o Mash.

Posts relacionats

• Lliçons de ciclisme (I) (1)

Inicio una series de posts, millor dit vídeoposts, on penjaré el que jo considero lliçons de ciclisme, bàsicament hi penjaré vídeos amb escapades antològiques o etapes mítiques del món del ciclisme. Hi haurà vídeos d’ara i alguns, per no dir bastants, de fa anys.

Per començar, us deixo amb l’atac que va llançar Fabian Cancellara al Tour de Flandes d’aquest any 2010, simplement espectacular.

Posts relacionats

• Lliçons de ciclisme (II): coses que pots fer amb una bici de carretera… (1)