Qui sóc?

Sóc en Marc Pallarès, nascut a Barcelona i des de fa 10 anys veí de Sant Cugat del Vallès, com diu el seu alcalde “una ciutat amb un poble dins”. Vaig estudiar al “Zurich Schule” de Barcelona, col·legi on el 75% es fa en alemany cosa que m’ha permès treure’m la “Mittelstuffe” (advanced però en alemany). Posteriorment vaig fer dos anys de Psicologia però vaig descobrir que no era el meu camí i vaig decidir passar-me a fer Dret, carrera que sempre havia volgut fer. Vaig començar a la Universitat Autònoma de Barcelona, però per motius d’incompatibilitat entre feina i carrera vaig decidir canviar d’universitat i optar per una a distància. Actualment curso dret a la Universitat Oberta de Catalunya i, per tant, tinc temps de compaginar-me els estudis amb la feina.

A part del món “estudiantil”, també en tinc un altre de paral·lel: l’esportiu. Durant tota la meva vida he practicat diversos esports. He estat porter d’hoquei patins des dels 10 anys, i vaig arribar a jugar a 2a. Catalana amb la Salle Bonanova de Barcelona. Per falta de temps, a la temporada 2007-2008 vaig decidir penjar els patins, però l’hoquei segueix apassionant-me com en aquells temps. L’alpinisme i l’escalada són dos esports que també han format part de la meva vida i que no puc deixar de mencionar. A part de l’esport també tinc altres aficions: m’encanta la música, en especial el rock i el jazz, gaudeixo anant a concerts de bandes mítiques de rock, com és el cas dels Rolling Stones, i m’agrada escoltar CD’s de grans músics de jazz, com John Coltrane, Chet Baker, Charlie Parker o Miles Davis, entre altres, mentre llegeixo o treballo. Una altre gran hobby és la lectura. M’encanten els llibres sobre política, tan si són sobre teoria política, assajos o biografies. Però també gaudeixo de novel·les que no m’allunyin gaire de la realitat. Un altre petit plaer que no deixaria escapar per res del món són els bons menjars seguits d’una llarga sobretaula amb amics.

Des de ben petit he crescut en un ambient catalanista i nacionalista, i no he renunciat mai al que a casa meva em van ensenyar. Per això, al 2006, després de la reedició del tripartit, vaig decidir entrar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). En la meva opinió, Catalunya es mereix quelcom millor i els catalans no hem de renunciar ni claudicar davant d’una Espanya cada cop més centralista.

Actualment, sóc membre de la Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació, com a responsable d’Alfabetització i Agrupació digital. A les darreres eleccions municipals (2007), vaig col·laborar activament en la campanya de Lluís Recoder, actual alcalde de Sant Cugat, per tal de poder aconseguir el resultat que vam obtenir: majoria absoluta. A part de treballar durant les èpoques electorals, també col·laboro diàriament amb en Carles Campuzano, diputat al congrés. L’ajudo en temes de ciberactivisme i dissenyo el seu blog. De la relació amb en Carles he aprés molt, tant a nivell polític com en temes personals i, puc afirmar que, avui en dia, mantenim una amistat més enllà de la política. Tot i això a en Carles el considero el meu mentor polític i un dels meus desitjos seria arribar tan lluny com ell i seguir els seus passos. No tinc cap dubte que és el millor exemple a seguir.

He participat en tot el que he pogut i mai he negat la meva ajuda allà on se m’ha requerit. Vaig ser membre redactor del document marc sobre habitatge de la JNC i també membre col·laborador de la organització de la Convenció Nacional d’Habitatge de la JNC, realitzada a Sant Cugat. Avui en dia, sóc membre del comité organitzador del 15è congrés de la JNC i porto, conjuntament amb en Xavier Tomàs i en Ruben Novoa, tot allò relacionat amb els noves tecnologies i el web 2.0. Crec que Catalunya necessita un canvi i, per això, lluito activament a través de la meva militància política per aconseguir que Catalunya esdevingui un estat dins la Unió Europea.

Posts relacionats